Finançament del comerç internacional

Si l'evolució de la pandèmia coincideix amb les expectatives que avui publica " La Vanguardia ", tenim al damunt la pitjor crisi des de la guerra civil espanyola. Hem de tenir en compte que si les empreses tanquen, no facturen. Si no facturen, no ingressen i si no ingressen no poden pagar nòmines. Si no es cobra la nòmina, no es pot gastar. I si no gastem, les empreses tanquen. Veiem que és un cicle que podem tallar per qualsevol part, creant fallides i crisis. D'aquí derivem un altre vincle: el sector públic. El sector públic viu exclusivament del sector privat productiu. Si no es genera riquesa no arriba diner a l'Estat. Quina serà la solució? La proposta de "que ho paguin els rics" és pura demagògia per a capçalera de diari. El gros de la tributació recau en la classe mitjana i a les empreses. Els impostos que graven el patrimoni o les herències són una ínfima part que en res afecta al pressupost. Per a l'exercici 2018 en IRPF es va recaptar ...

En els temps que corren, tots víctimes de la pandèmia i de la crisi econòmica derivada d’aquesta situació, ens preguntem si aquest èmfasi i quasi sacralització del comerç internacional no és més que un altre factor de risc i que cal focalitzar-nos en una economia més nacional, més patriòtica i autàrquica, el que se’n diu mercantilisme. Recordem que la tenim propera amb el “primer el nostre” o una més llunyana amb Trump: “First America”. També tenim l’autarquia a tocar, cercant l’autosuficiència productiva i de proveïment sense dependre de mercats extriors. En un món tecnològic, i si també afegim els avantatges competitius, el comerç internacional ha de ser a la vegada col.laboració i competència. Airbus és un clar exemple de col.laboració entre països, fins i tot tenint diversificada la fabricació, i un exemple de competència tecnològica entre els seus proveïdors. Tancar fronteres només hauria de ser una atípica situació derivada d’epidèmies o pandèmies, aplicable també a autonomies,...

Avui, 20 d'abril de 2020, han vençut els contractes de futurs del petroli. Els futurs són productes derivats que asseguren preus a venciment posterior (a futur) entre compradors i venedors. Les companyies petrolíferes, les refineries i grans distribuïdores d’hidrocarburs, per a minimitzar les incidències futures en els canvis de preus, ja sigui per modificacions en demanda o per divisa, contracten futurs que, a venciment, obliguen als venedors a subministrar el petroli, i als compradors a pagar el preu estipulat. Aquest dilluns vencien els contractes i s’havien de fer efectius. La pandèmia pel Covid19 ha distorsionat la demanda i ha esmicolat les previsions de consum: els mesos de març i abril no s’ha consumit, però mesos abans ja s’havien signat els contractes i s’havien d’executar. Problema: en no haver-se consumit el que es tenia emmagatzemat, l’entrada de nou petroli és impossible per manca de capacitat d’emmagatzematge. Els compradors de petroli, en el darrer moment, han e...

La pandèmia vírica que està causant tants drames humans té també greus conseqüències futures: unes són de caire econòmic i altres socials i polítiques, i  totes  derivades de decisions "extraordinàries" del(s) govern(s), ancorades en el que en diuen "estat d'alarma", assimilat, si fa o no fa, a l'estat d'excepció.  Pel que fa al tema social, aquesta "excepcionalitat" implica sempre una pèrdua de drets civils, tots ells acceptats per la ciutadania perquè davant del risc de malaltia i mort sacrifiquem tot el que convingui. Aquest sacrifici ciutadà pot emboirar la percepció davant les actuacions legals i alegals dels governs per a incrementar el seu control i poder, moltes d'elles nascudes amb nocturnitat i traïdoria. Per exemple, a Espanya el govern ha suspès la llei de la transparència, s'està legislant sobre les sancions a aplicar per notícies falses -en diuen "fakes"-, mentides a les xarxes socials, diaris, etc.; s'e...

Según un reportaje leído esta mañana, en un condado de más de 600.000 personas, en la provincia de Henan,  ha surgido un segundo brote de corona-virus en un hospital cercano, acto seguido han cerrado las fronteras de esta ciudad conjuntamente con la orden de quedarse en casa.  Todos estamos al día con las informaciones que corren  por las redes sociales, los periódicos online, las noticias en la Televisión o de la radio, muchos creen que esto es un accidente, y otros creemos en teorías conspiratorias basadas en lógicas y hechos de la situación mundial y política de los últimos tiempos. Me pregunto si China lo tenia todo también planeado que no contaba con que se pudiera volver a contaminar. Esta claro que su proyecto era atacar al mundo, mas en especifico a Estados Unidos, que había subido sus aranceles el año pasado, y dificultaba la entrada de productos ¨made in china¨. Esto no es una guerra nuclear, si...

Una de les mesures més discutides i discutibles del govern per fer front a la pandèmia ha estat el fet de subvencionar a les televisions privades amb 15 milions d'euros. És ben cert que qualsevol empresa, qualsevol professional, qualsevol autònom i qualsevol treballador pot patir les conseqüències de la fatal crisi sanitària: atur, fallida, tancament, etc. A tal fi els governs d'arreu del món, uns amb millors criteris i altres no tan bé, estan aplicant mesures econòmiques per a fer-hi front. No parlem de les sanitàries, que són les primerament vitals i que requereixen de tot l'esforç. Les secundàries, i també essencials, són les referents al manteniment d'una economia mínima que eviti el caos esdevindrà molt aviat. Les mesures de l'estat espanyol s'han centrat en l'endarreriment de les quotes d'autònoms amb avals públics en el cas de que finalment aquest emprenedor no aconsegueixi sortir-se'n. Abreujant: endeutar-se. Per a les empreses amb treballa...