Subvenció a les televisions privades

Una de les mesures més discutides i discutibles del govern per fer front a la pandèmia ha estat el fet de subvencionar a les televisions privades amb 15 milions d'euros. És ben cert que qualsevol empresa, qualsevol professional, qualsevol autònom i qualsevol treballador pot patir les conseqüències de la fatal crisi sanitària: atur, fallida, tancament, etc. A tal fi els governs d'arreu del món, uns amb millors criteris i altres no tan bé, estan aplicant mesures econòmiques per a fer-hi front. No parlem de les sanitàries, que són les primerament vitals i que requereixen de tot l'esforç. Les secundàries, i també essencials, són les referents al manteniment d'una economia mínima que eviti el caos esdevindrà molt aviat.

Les mesures de l'estat espanyol s'han centrat en l'endarreriment de les quotes d'autònoms amb avals públics en el cas de que finalment aquest emprenedor no aconsegueixi sortir-se'n. Abreujant: endeutar-se. Per a les empreses amb treballadors: permís retribuït a recuperar i Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (atur temporal), i també ajuts amb avals. Pel tema lloguers també el mateix: ajornament dels pagaments durant sis mesos. Després a pagar. No recorden que l'arrendador durant sis mesos no cobrarà. Existeixen milers de propietaris que van invertir en immobles per a poder tenir una renda complementària. Altres són corporacions, però no en són moltes. El mercat immobiliari, si més no a Catalunya, tradicionalment, està format per petits tenidors.

Anem al tema de l'article: Com és possible que les televisions privades tinguin un subsidi total de 15 milions d'euros? Probablement s'ho repartiran majoritàriament A3 i Mediaset, dos grans corporacions de la comunicació audiovisual. Quines són les raons per haver conculcat de forma tan perversa el principi d'igualtat davant la llei?.

Primerament recordem que la llei ha de ser igual per a tots. Aquest fonament de l'estat de dret s'acostuma a oblidar massa sovint. No existeixen normes establertes per a fer front econòmic al COVID19? Podem estar d'acord o en desacord, però les mesures han de ser iguals per a totes les empreses. Entendríem que les corporacions, companyies i mútues, públiques o privades, tinguessin una afectació diferent a la resta. S'entén i pocs ho criticarien. Ara, el fet d'engreixar els mitjans privats amb ajuts públics no pot ser altra cosa que malbaratament de cabals públics amb finalitats partidistes.

Si bé a nivell de principis de l'estat de dret i societat liberal s'infringeix la "igualtat davant la llei", a nivell moral aquesta normativa és execrable: és un intent de corrompre al periodisme "advers". És una compra en tota regla dels que haurien de denunciar les conductes inapropiades dels governants. Aquest govern no ha tingut cap mena de càrrec de consciència en empastifar encara més la seva més que nauseabunda gestió política. La por del dèspota benevolent és la crítica. De filtrar les preguntes d'una premsa que cada cop és més aquiescent s'ha passat a inocular el quart poder, convertint-lo en una eina per al proselitisme. Sense contrapesos el Leviatan avança implacable: el quart poder, fusionat amb el govern.

Molt d'esforç haurà de fer aquesta premsa per a embellir mínimament un govern en estat de putrefacció moral.

Artur

============================================================================================

Las televisiones privadas, subvencionadas

Una de las medidas más discutidas y discutibles del gobierno para hacer frente a la pandemia ha sido el hecho de subvencionar a las televisiones privadas con 15 millones de euros. Es cierto que cualquier empresa, cualquier profesional, cualquier autónomo y cualquier trabajador puede sufrir las consecuencias de la fatal crisis sanitaria: paro, quiebra, cierre, etc. Para ello los gobiernos de todo el mundo, unos con mejores criterios y otros no tan bien, están aplicando medidas económicas para hacerle frente. No hablamos de las sanitarias, que son vitales y que requieren de todo el esfuerzo. Las secundarias, y también esenciales, son los referentes al mantenimiento de una economía mínima que evite el caos se convertirá muy pronto.

Las medidas del estado español se han centrado en el aplazamiento de las cuotas de autónomos,  y avales públicos en el caso de que finalmente este emprendedor no consiga salir adelante. Abreviando: endeudamiento. Para las empresas con trabajadores: permiso retribuido a recuperar y Expedientes de Regulación Temporal de Empleo (paro temporal), y también ayudas con avales. Por el tema alquileres también el mismo: aplazamiento de los pagos durante seis meses. Después a pagar. No recuerdan que el arrendador durante seis meses no cobrará. Existen miles de propietarios que invirtieron en inmuebles para poder tener una renta complementaria. Otros son corporaciones, pero no son muchas. El mercado inmobiliario, al menos a Catalanuya, tradicionalmente está formado por pequeños tenedores.

Vamos al tema del artículo: ¿Cómo es posible que las televisiones privadas tengan un subsidio total de 15 millones de euros? Probablemente se lo repartirán mayoritariamente A3 y Mediaset, dos grandes corporaciones de la comunicación audiovisual. ¿Cuáles son las razones de haber conculcado de forma tan perversa el principio de igualdad ante la ley ?.

Primeramente recordemos que la ley debe ser igual para todos. Este fundamento del estado de derecho se suele olvidar con demasiada frecuencia. ¿Acaso no existen normas establecidas para hacer frente económico al COVID19? Podemos estar de acuerdo o en desacuerdo, pero las medidas deben ser iguales para todas las empresas. Entenderíamos que las corporaciones, compañías y mutuas, públicas o privadas, tuvieran una afectación diferente al resto. Se entiende y pocos lo criticarían. Ahora, el hecho de engordar los medios privados con ayudas públicas no puede ser otra cosa que despilfarro de caudales públicos con fines partidistas.

Si bien a nivel de principios del estado de derecho y sociedad liberal se infringe la "igualdad ante la ley", a nivel moral esta normativa es execrable: es un intento de corromper al periodismo "adverso". Es una compra en toda regla de los que deberían denunciar las conductas inapropiadas de los gobernantes. Contrariamente este gobierno no ha tenido ningún tipo de cargo de conciencia en embadurnar aún más su más que nauseabundo gestión política. El miedo del déspota benevolente es la crítica. De filtrar las preguntas de una prensa que cada vez es más aquiescente ha pasado a inocular el cuarto poder, convirtiéndolo en una herramienta para el proselitismo. Sin contrapesos el Leviantán avanza implacable. El cuarto poder, fusionado con el gobierno.

Mucho esfuerzo deberá hacer esta prensa para embellecer mínimamente un gobierno en estado de putrefacción moral.
Artur

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els "cignes negres"

El confinament i les proves diagnòstiques

Petroli a preus negatius!