Finançament del comerç internacional

L'únic tema de debat, i no podria ser d'altra manera, és el COVID19. La humanitat s'ha caracteritzat, i potser ja ho portem incorporat en la nostra cadena genètica, per cercar sempre causalitat. El pensament i la racionalitat van de la maneta de la causalitat. La tendència imparable a construir teories en base a observacions és el fonament humà de les ciències físiques i de les ciències socials. Darrerament existeixen dues vessants interpretatives de la pandèmia,  i que són, essencialment, les que centren l'origen en una conspiració biotecnològica de poders que estan a l'ombra i les que enfoquen les causes i també les solucions en la ciència. És interessant llegir l'article publicat a La Vanguardia sobre el paper que tenen i tindran els ratpenats en els possibles nous contagis i també en possibles solucions. Com bé ens explica el professor Nassim Nicholas Taleb, els cignes negres existeixen, i pensàvem el contrari fins que no vam arribar a Austràlia. Els ...

En les dues darreres setmanes estem veient com un grup de gent, d'unes vint persones, poden canviar la situació de tot un país, ja sigui per a millorar o contrariament, per a empitjorar. Ningú pot negar que la pandèmia requereix de mesures estrictes, moltes d'elles basades en la ciència mèdica i d'altres en el compliment de les mesures de seguretat per part de la població. Res a dir sobre això, altra cosa és comentar o criticar els resultats d'aquestes accions, la seva eficàcia i els seus costos socials i econòmics. De fet, el motiu de l'escrit és posar de manifest, sempre des de la subjectivitat i lliure opinió de qui signa aquesta publicació, la facilitat jurídica amb la que es pot controlar i dominar tot un estat-nació de 46 milions de persones. Els governs, malgrat que ens empaperin dia sí i dia també amb les meravelles de les constitucions, el cert és que dins de qualsevol llei trobem l'afegit de "sin embargo, cuando se trate de la Administración Púb...

Tots coneixem el creixement econòmic i la importància de Venècia en el comerç internacional entre els segles X i XV, però no és un cas únic. A Itàlia del nord, i a partir del segle XI, l'autoritat de les ciutats estava en mans de la "comuna", que no era altra cosa que un consell de representants del poble, amb diferents criteris segons la ciutat i el període, i que va permetre la mobilitat social i l'enriquiment de tota la regió, exportant aquesta riquesa via comerç a altres zones de la Mediterrània. Què va permetre aquest creixement, foren la cultura o les institucions? Segons Acemoglu i Robinson, les institucions italianes de Florència, Pisa, Lucca, Gènova o Venècia i altres, eren inclusives, permetent i salvaguardant els drets de propietat, el respecte als contractes signats, una justícia independent, algunes "prestacions socials" i la mobilitat social. Evidentment que hem de salvar les distàncies entre el segle XXI actual i el segle XIV florentí, però ...

Un cas interessant és el de Corea del Sud davant la crisi vírica i què han fet per a tenir uns resultats més que positius si ho comparem amb altres països. En primer lloc, Corea del Sud és un país amb una població similar a la d'Espanya. Pel que fa al COVID19 ha passat de prop del miler de nous casos el dia 29 de febrer fins als 64 del 23 de març. Les mesures aplicades, i podem comparar-les amb les d'Espanya, són: 1) Prohibir l'entrada de viatgers provinents d'algunes regions de Xina. 2) Prendre la temperatura a tots els altres viatgers que arribaven de l'estranger, amb obligació de donar-se d'alta en una APP en la que havien de deixar el seu domicili i enviar la temperatura dues vegades al dia durant 14 dies. En cas d'incompliment es presentaven les autoritats sanitàries al domicili. 3) En els casos detectats que podien ser positius, se'ls practicaven les proves i es realitzava la "traçabilitat" de l'entorn, fent la prova a totes l...

La polèmica d'aquests darrers dies ha estat per la necessitat de cobertura financera per causa del coronavirus i de qui i com s'ha de resoldre econòmicament la gran despesa i la situació crítica que està esdevenint. Per començar, els països que formen la UE no tenen les mateixes condicions. La normativa europea estableix uns límits a l'endeutament (difícil de maquillar) i al dèficit (més manipulable). Veiem que actualment només Xipre s'ha excedit del dèficit establert. Per a fer front a nous i importants pagaments els Estats han de tenir suficients reserves. Com que alguns d'aquests països no les tenen, cal que s'endeutin. Òbviament endeutar-se suposa nous costos financeres que desviaran novament el balanç i el dèficit. Espanya durant els darrers anys no ha pres les mesures necessàries per a reduir l'endeutament perquè aquestes mesures implicaven "costos desagradables", i totes elles requerien de canvis estructurals molt importants amb efectes el...

Mi amigo Franc me lo ha preguntado, pero es de casi imposible respuesta. Intuyo que no se podrán hacer estimaciones hasta que no sepamos hasta dónde llegará el drama vírico y hasta cuando la sociedad chapoteará en este caos y en semi-parada productiva. Se está hablando de que cuando acabe el riesgo de contagio, y esté más o menos controlado el virus, que no será ni a mitad de abril ni en mayo, el PIB puede caer del -5% al -20%. Al -5% no se lo cree ni el gobierno. Probablemente la caída estará entre un -10 y un -20%. El problema es que la reactivación depende del fin del contagio y podría darse a partir de octubre (optimismo), pero el rastro de drama económico estará en quiebras y una elevada tasa de paro durante un período más o menos largo (años?). Consecuentemente las medidas sanitarias y de fomento de la economía en cada país será determinante para la consecución de la normalidad. Quizás el hecho de incorporar esos nuevos riesgos imprevisibles (los cisnes negros) teng...

S'estan cuinant les mesures econòmiques que aplicarà la Unió Europea, junt amb el Banc Central, per a reduir els efectes del virus. En aquest article de La Vanguardia expliquen algunes d'elles. D'entrada els límits d'endeutament i dèficit s'ampliaran, el que deixarà més marge als estats per a endeutar-se més (més encara?) i per a augmentar el dèficit. Pel que fa al dèficit , la majoria de països de la UE el compleixen, suposem que "maquillant" la informació, que no mentint, perquè l'estadística permet ajustar criteris, intervals.... Tanmateix amb l' endeutament la cosa canvia. La majoria de països del món tenen "sobre-endeutament". Hem de recordar que el deute generat pels Estats és un deute impagable i partint d'aquí "ja no ve d'un pam". El deute estatal és deute dels ciutadans perquè els Estats viuen dels ciutadans. L'Estat no genera res sinó que xucla de la renda obtinguda de la població. El BCE es proposa a...

Un indicador financer significatiu és la capacitat de les empreses de liquidar els seus deutes en el termini establert, és a dir, puntualment. Aquesta puntualitat ve donada per la tresoreria (efectiu, comptes a la vista i fons monetaris a molt curt termini), però la xifra que pugui tenir una entitat mercantil dependrà, en última instància, del seu cicle d'explotació. El cicle d'explotació, monetàriament, serà el termini de dies entre que s'inverteix un euro en mercaderies o matèries primeres i es recupera mitjançant el cobrament. Per tan, les empreses en cicles de producció molt llargs tindran necessitat de tresoreries molt elevades per a poder suportar el pagament de les despeses corrents, com seria el cas d'una empresa constructora de velers. Les companyies amb cicles d'explotació molt curt no tan sols no necessitarien molta tresoreria, sinó que podrien tenir-la gairebé negativa. Aquest darrer seria el cas de les grans cadenes de supermercats que tota la venda és ...

Nassim Nicholas Taleb, autor del llibre "El cisne negro", ho defineix: "és un fet improbable, les seves conseqüències són importants i totes les explicacions que es puguin oferir a posteriori no tenen en compte l'atzar i només busquen encaixar l'imprevisible en un model perfecte". Un "cigne negre" és el que ens està martiritzant en aquests moments, el coronavirus. La pandèmia del COVID-19, independentment de la tragèdia en vides humanes, tindrà un efecte letal en el nostre esdevenidor, i ens canviarà la vida. Per començar, la recessió que podem tenir serà molt lesiva, però en aquests moments es desconeix el seu abast. La recerca de la causalitat és abrumadora: xarxes socials, experts, periodistes... tots explicant els perquès, tant del virus com de la gestió i recursos per a fer-hi front. Doncs tot això és una prova del que ens diu Taleb: estem buscant constantment la "causalitat", quan podria ser l'atzar el veritable desencadenant....

A l'article de "El País" de la caiguda comercial   es reflecteixen les gran pèrdues derivades de la ralentització del comerç internacional. Deia Edward Rutherfurd que "la política i la religió tornaven perillosos els homes, i que el comerç els tornava assenyats". En realitat política i religió es basen en creencies irracionals, molt legítimes, però poc racionals. El comerç i tot allò que el suporta, és lògic i racional, derivat de les accions individuals de milers i milers de compradors i venedors. El factor clau en tota crisi és el temps d'incertesa. La incertesa és pitjor que el risc. El risc pot ser estadístic, però la inceretesa és indefensió per manca de coneixement. Com més temps passi sense indicis de recuperació, més letal seran les conseqüències. Per tant, l'optimisme es centra en la temporalitat. Si veiem que en casos similarts (grip espanyola) o pitjors (guerres), la societat s'ha recuperat, cal pensar que en aquest cas, també ho farem. ...

En temps de crisi i en circumstàncies en les que l'economia cau de forma imparable, els governs, i en especial els qui governen sobre els mercats financers, proven d'evitar caigudes bursàtils per causes controlables, perquè d'incontrolables en són moltes. Normalment l'economia de mercat es basa en poder comprar barat i vendre car (operacions a llarg). Primer comprem i posteriorment venem. Això s'entèn. Hi ha una altra manera: vendre car ara i després comprar barat. Les operacions de venda es consideren operacions a curt i acostumen a passar quan els mercats tendeixen a baixar. Les vendes a curt i en descobert funcionen d'aquesta manera: 1) Un trader sol.licita al broker un préstec d'accions. De la mateixa manera que podem endeutar-nos amb diner, podem endeutar-nos amb accions. La diferència és que a una data determinada hem de tornar els diners en un cas i en l'altre, tornar accions. 2) Aquestes accions "prestades" es venen en el mercat...

La pandèmia del COVID-19 està causant ja una situació molt difícil. Els efectes futurs en l'activitat seran molt negatius. Normalment els economistes i altres científics socials tenen en l'estadística la seva "matemàtica preferida", però tal com ens explica Nicholas Hassim Taleb, aquesta part de la matemàtica és molt errònia. Per començar, no té en compte els successos altament improbables, ell en diu "cignes negres". Per tant, les ciències socials només fan que modificar les seves teories adaptant-les a les circumstàncies imprevistes (retocant el ventall de dades històriques projectades). Tenint en compte això podem exposar algunes incerteses: 1) Els "experts" tenen en compte les situacions més negatives que ens podríem trobar? 2) L'animadversió a la globalització i l'aïllament pot afavorir el mercantilisme (nacionalisme econòmic)? 3) Tenen les empreses capacitat per a poder resoldre situacions imprevistes com l'actual? 4) Tenen...