Fragilitat del sistema

La pandèmia vírica que està causant tants drames humans té també greus conseqüències futures: unes són de caire econòmic i altres socials i polítiques, i  totes  derivades de decisions "extraordinàries" del(s) govern(s), ancorades en el que en diuen "estat d'alarma", assimilat, si fa o no fa, a l'estat d'excepció. 

Pel que fa al tema social, aquesta "excepcionalitat" implica sempre una pèrdua de drets civils, tots ells acceptats per la ciutadania perquè davant del risc de malaltia i mort sacrifiquem tot el que convingui. Aquest sacrifici ciutadà pot emboirar la percepció davant les actuacions legals i alegals dels governs per a incrementar el seu control i poder, moltes d'elles nascudes amb nocturnitat i traïdoria. Per exemple, a Espanya el govern ha suspès la llei de la transparència, s'està legislant sobre les sancions a aplicar per notícies falses -en diuen "fakes"-, mentides a les xarxes socials, diaris, etc.; s'està parlant d'unificar la informació, és a dir, pèrdua de la llibertat d'expressió i ocultació del que fa el govern. Aquesta política repressora ha estat finançada amb subvencions als mitjans privats. Es pot controlar mitjançant la llei o amb la compra directa. 

Una altra pervers element és el confinament estricte al que s'està sotmetent a la ciutadania. Altres països més "civilitzats"democràticament parlant, han optat per confinaments menys sagnants, com per exemple els d'Alemanya i Àustria, on les persones, individualment o en parella, poden sortir al carrer a fer esport o passejar. Curiosament aquesta rigidesa en enclaustrar-nos  està tenint uns resultats inversos: som el país amb més morts per milió d'habitants. També és una curiositat pintoresca que la policia estigui perseguint ciutadans incívics, cosa que és lògica, però que cap institució pública s'hagi pres la decència d'investigar els motius de la inacció del govern fins a meitats de març, el que ha disparat els contagis i morts. L'Estat sempre té el paraigües de la llei i del bé comú. Aparquem mallament i ens sancionen amb 50 ó 100 euros. Un govern pot ser negligent amb resultat de milers de morts i, no és que no passi res, sinó que a més a més s'autoproclamen herois per ser condecorats posteriorment amb les seves pròpies medalles.

En respecte a la gestió diària, s'ha vist clarament que davant d'un "cigne negre" (imprevist i inesperat), de conseqüències catastròfiques per a la societat, els nostres governs, no tenen cap mena de capacitat de resposta, o si en tenen, està molt limitada. Val a dir que no se sap ni dels tests disponibles, ni els que s'han aplicat ni els que s'aplicaran. La OMS recomana tests massius generalitzats per a detectar positius i contagiats asimptomàtics que han superat la malaltia. Alemanya està diagnosticant amb 650.000 tests setmanals. L'estat de Florida està fent tests gratuïts a tota la població i els països de més eficàcia "antipandèmica", com els de Corea del Sud Taiwan o Singapur, han fonamentat les seves estratègies en el diagnòstic generalitzat.  

Referent a l'economia, que és un element clau per a afrontar els costos sanitaris i la desfeta laboral i productiva del país, també hem detectat que els països amb gran endeutament i dèficits estructurals, com el nostre, són els menys eficients en trobar futures solucions a la crisi. El gran endeutament, els dèficits fiscals acumulats en els darrers vuit anys i la manca de canvis estructurals com porta demanant la Unió Europea, són factors que impossibiliten la cura econòmica del pacient. També s'observa que els problemes no poden resoldre's amb endeutament: ni els autònoms, ni les empreses (especialment les pimes) poden resistir incrementant els seus deutes. La resposta estatal ha estat: "endeuta't" i si finalment no pots pagar, ho pagarà el "papi" estat. Erroni: ni els bancs augmentaran els riscos, ni el govern tampoc, ni l'ICO tampoc, és a dir, no se'n concediran de préstecs. Altrament, és mesura de titular informatiu. També és mesura de capçalera periodística la renda mínima vital, que hem d'entendre que ara és necessària per a les famílies sense ingressos que han perdut la feina arraan del Covid19. Tanmateix, la notícia té un component demagògic: "tranquils, tothom tindrà paga". Si no es poden pagar les pensions, és podrà pagar una "renda universal"? A més, incentivarà la recerca de feina? Potser el que generarà és més economia submergida, tal com està passant a molts llocs: les famílies "més desfavorides" -no sempre, òbviament- reben rendes vitals i les complementen amb economia submergida.

Com es pot sortir de la crisi?: amb els sacrifici de tots els ciutadans, com s'ha fet sempre. La societat supera les crisis, històricament, malgrat els governs. Ara no serà diferent. El que cal aprendre és que estats poderosos, com el nostre, amb cost anual del 47% del PIB, és a dir, que gestiona gairebé el 50% de l'economia, està endeutat fins les orelles i ha de tornar d'endeutar-se per a solucionar un greu problema. Les inversions d'alta velocitat, aeroports, observatoris i comissions d'estudi per als amics, i milers i milers de despeses sumptuàries han estat la desfeta financera d'aquest país. Cal entendre que l'estalvi és la forma de prevenir. Quan existeix superàvit, cal dotar fons de reserva per a situacions imprevistes. Tanmateix un estat amb dèficit permanent i ultra-endeutat, que no pot pagar pensions, no té capacitat de maniobrar en entorns de risc i de necessitat de ràpides decisions. Per tant, tardarem molt a veure tests massius i pagues de renda vital mínima. El que sí saben fer aquests governs és màrketing. Dependrà de nosaltres que seguim donant veu als incompetents. Haurem de pensar bé a qui li donem el "vist-i-plau". Personalment jo li donaria a aquells que tinguessin per objectiu reduir el tamany de l'estat. Un estat tan gran i tan ineficient és un problema. Reduïm-lo. Ara per ara, utopia.

Artur

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La pandemia vírica que está causando tantos dramas humanos tiene también graves consecuencias futuras: unas son de carácter económico y otros sociales y políticas, y todas derivadas de decisiones "extraordinarias" del (los) gobierno (s), ancladas en el que llaman " estado de alarma ", asimilado, más o menos, en el estado de excepción.
 

Con respecto al tema social, esta "excepcionalidad" implica siempre una pérdida de derechos civiles, todos ellos aceptados por la ciudadanía, porque ante el riesgo de enfermedad y muerte sacrificamos todo lo que convenga. Este sacrificio ciudadano puede nublar la percepción ante las actuaciones legales y alegales de los gobiernos para incrementar su control y poder, muchas de ellas nacidas con nocturnidad y alevosía. Por ejemplo, en España el gobierno ha suspendido la ley de la transparencia, se está legislando sobre las sanciones a aplicar por noticias falsas, lo llaman "fakes", mentiras en las redes sociales, periódicos, etc; se está hablando de unificar la información, es decir, pérdida de la libertad de expresión y ocultación de lo que hace el gobierno. Esta política represora ha sido financiada con subvenciones a los medios privados. Se puede controlar mediante la ley o con la compra directa.

Otra perverso elemento es el confinamiento estricto al que se está sometiendo a la ciudadanía. Otros países más "civilizados" democráticamente hablando, han optado por confinamientos menos sangrientas, como por ejemplo los de Alemania y Austria, donde las personas, individualmente o en pareja, pueden salir a la calle a hacer deporte o pasear. Curiosamente esta rigidez en el enclaustramiento nos está teniendo unos resultados inversos: somos el país con más muertes por millón de habitantes. También es una curiosidad pintoresca que la policía esté persiguiendo ciudadanos incívicos, lo cual es lógico, pero que ninguna institución pública haya tomado la decencia de investigar los motivos de la inacción del gobierno hasta mediados de marzo, lo que ha disparado los contagios y las muertes. El Estado siempre tiene el paraguas de la ley y del bien común. Aparcamos mal y nos sancionan con 50 ó 100 euros. Un gobierno puede ser negligente con resultado de miles de muertos y, no es que no pase nada, sino que además se autoproclaman héroes para ser condecorados posteriormente con sus propias medallas.

En respecto a la gestión diaria, se ha visto claramente que ante un "cisne negro" (imprevisto e inesperado), de consecuencias catastróficas para la sociedad, nuestros gobiernos, no tienen ningún tipo de capacidad de respuesta, o si la tienen, está muy limitada. Cabe decir que no se sabe ni de los tests disponibles, ni los que se han aplicado ni los que se aplicarán. La OMS recomienda tests masivos generalizados para detectar positivos y contagiados asintomáticos que han superado la enfermedad. Alemania está diagnosticando con 650.000 tests semanales. El estado de Florida está diagnosticando con tests gratuitos a toda la población y los países de más eficacia antipandèmica, como los de Corea del Sur Taiwán o Singapur, han fundamentado sus estrategias en el diagnóstico generalizado.
 

En referencia a la economía, que es un elemento clave para afrontar los costes sanitarios y la derrota laboral y productiva del país, también hemos detectado que los países con gran endeudamiento y déficits estructurales, como el nuestro, son los menos eficientes en encontrar futuras soluciones a la crisis. El gran endeudamiento, los déficits fiscales acumulados en los últimos ocho años y la falta de cambios estructurales como lleva pidiendo la Unión Europea, son factores que imposibilitan la cura económica del paciente. También se observa que los problemas no pueden resolverse con endeudamiento: ni los autónomos, ni las empresas (especialmente las pymes) pueden resistir incrementando sus deudas. La respuesta estatal ha sido: "endéudate" y si finalmente no puedes pagar, ya lo pagará el "papi" estado. Erróneo: ni los bancos aumentarán los riesgos, ni el gobierno tampoco, ni el ICO tampoco, es decir, no se concederán préstamos. Al contrario, es una medida para titular informativo. También es medida de cabecera periodística la renta mínima vital, entendiendo que es ahora necesaria para las familias sin ingresos que por Covid19 han perdido su empleo. Sin embargo la noticia tiene un componente demagógico: "tranquilos, todo el mundo tendrá paga". Si no se pueden pagar las pensiones, se podrá pagar una "renta universal"? Además, incentivará la búsqueda de trabajo? Quizás lo que generará es más economía sumergida, tal como está ocurriendo en muchos lugares: las familias "más desfavorecidas" -no siempre, obviamente- reciben rentas vitales y las complementan con economía sumergida.

Cómo salir de la crisis?: con el sacrificio de todos los ciudadanos, como se ha hecho siempre. La sociedad supera las crisis, históricamente, a pesar de los gobiernos. Ahora no será diferente. Lo que hay que aprender es que estados poderosos, como el nuestro, con coste anual del 47% del PIB, es decir, que gestiona casi el 50% de la economía, está endeudado hasta las orejas y debe volver de endeudarse para solucionar un grave problema. Las inversiones de alta velocidad, aeropuertos, observatorios y comisiones de estudio para los amigos, y miles y miles de gastos suntuarios han sido la derrota financiera de este país. Hay que entender que el ahorro es la forma de prevenir. Cuando existe superávit, hay que dotar fondos de reserva para situaciones imprevistas. Sin embargo un estado con déficit permanente y ultra-endeudado, que no puede pagar pensiones, no tiene capacidad de maniobrar en entornos de riesgo y de necesidad de rápidas decisiones. Por lo tanto, tardaremos mucho que ver tests masivos y pagas de renta vital mínima. Lo que sí saben hacer estos gobiernos es marketing. Dependerá de nosotros que sigamos dando voz a los incompetentes. Habrá que pensar a quién le damos el "visto bueno". Personalmente yo se lo daría a aquellos que tuvieran por objetivo reducir el tamaño de este estado. Un estado tan grande y tan ineficiente es un problema. Reduzcámoslo. Hoy por hoy, utopía.

Artur