Coronavirus: conspiració o natura?
L'únic tema de debat, i no podria ser d'altra manera, és el COVID19. La humanitat s'ha caracteritzat, i potser ja ho portem incorporat en la nostra cadena genètica, per cercar sempre causalitat. El pensament i la racionalitat van de la maneta de la causalitat. La tendència imparable a construir teories en base a observacions és el fonament humà de les ciències físiques i de les ciències socials.
Darrerament existeixen dues vessants interpretatives de la pandèmia, i que són, essencialment, les que centren l'origen en una conspiració biotecnològica de poders que estan a l'ombra i les que enfoquen les causes i també les solucions en la ciència. És interessant llegir l'article publicat a La Vanguardia sobre el paper que tenen i tindran els ratpenats en els possibles nous contagis i també en possibles solucions.
Com bé ens explica el professor Nassim Nicholas Taleb, els cignes negres existeixen, i pensàvem el contrari fins que no vam arribar a Austràlia. Els "cignes negres" per a aquest matemàtic libanès, són successos altament improbables i que tenen un impacte extrem amb conseqüències molt importants a les nostres vides. Específicament han estat les ciències socials les que han tingut més necessitat de trobar teories explicatives per als fenòmens socials, econòmics i psicològics. Tornant a Taleb i la pandèmia: no podem oblidar que l'atzar existeix. Fins i tot en ciència existeix "serendipity" (en català: serendipitat) i que fa referència a un descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferent.
El fet de que un virus o un bacteri traspassi la barrera de l'espècie (zoonosi) no és gens habitual, però ha passat: recordem el cas de l'encefalopatia espongeiforme que va afectar també als humans no fa molts anys i que va saltar del bestiar oví al boví i, d'aquest, als humans. També el virus de la SIDA és de zoonosi africana, originada en els simis (ximpancès i goril·les). Per tant, no ens hem d'estranyar tant que un ratpenat mossegui un pangolí i aquest sigui posteriorment una mercaderia alimentària en un mercat oriental.
El professor Jordi Serra-Cobo (ecoepidimiòleg de la UB) ens explica en l'article que els animals, ja sigui perquè els han eliminat els seus hàbitats naturals o bé perquè estan engabiats, desenvolupen un estrès important que afebleix el seu sistema inmunològic, i en conseqüència pateixen més malalties i són potencialment més contagiosos.
És una explicació possible? Evidentment. Pot ser que en sigui una altra? Òbviament. La ciència es va construint a base de conjetures i refutacions (Karl Popper). Pessoa, poeta portugués, deia: "Hem deixat de creure per la mateixa raó que creien els nostres pares, sense saber perquè". Ara ens trobem que la manca de creences ens deixa "sols" davant la lògica i la racionalitat, i aquesta solitud davant un món que ens costa d'entendre ens esperona a reprendre les explicacions religioses o mítiques. No hem d'abandonar la raó perquè sense ella no existiria l'escepticisme, el dubte i la recerca de la causalitat, malgrat que hàgim de batallar amb l'atzar i algun cigne negre.
Darrerament existeixen dues vessants interpretatives de la pandèmia, i que són, essencialment, les que centren l'origen en una conspiració biotecnològica de poders que estan a l'ombra i les que enfoquen les causes i també les solucions en la ciència. És interessant llegir l'article publicat a La Vanguardia sobre el paper que tenen i tindran els ratpenats en els possibles nous contagis i també en possibles solucions.
Com bé ens explica el professor Nassim Nicholas Taleb, els cignes negres existeixen, i pensàvem el contrari fins que no vam arribar a Austràlia. Els "cignes negres" per a aquest matemàtic libanès, són successos altament improbables i que tenen un impacte extrem amb conseqüències molt importants a les nostres vides. Específicament han estat les ciències socials les que han tingut més necessitat de trobar teories explicatives per als fenòmens socials, econòmics i psicològics. Tornant a Taleb i la pandèmia: no podem oblidar que l'atzar existeix. Fins i tot en ciència existeix "serendipity" (en català: serendipitat) i que fa referència a un descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferent.
El fet de que un virus o un bacteri traspassi la barrera de l'espècie (zoonosi) no és gens habitual, però ha passat: recordem el cas de l'encefalopatia espongeiforme que va afectar també als humans no fa molts anys i que va saltar del bestiar oví al boví i, d'aquest, als humans. També el virus de la SIDA és de zoonosi africana, originada en els simis (ximpancès i goril·les). Per tant, no ens hem d'estranyar tant que un ratpenat mossegui un pangolí i aquest sigui posteriorment una mercaderia alimentària en un mercat oriental.
El professor Jordi Serra-Cobo (ecoepidimiòleg de la UB) ens explica en l'article que els animals, ja sigui perquè els han eliminat els seus hàbitats naturals o bé perquè estan engabiats, desenvolupen un estrès important que afebleix el seu sistema inmunològic, i en conseqüència pateixen més malalties i són potencialment més contagiosos.
És una explicació possible? Evidentment. Pot ser que en sigui una altra? Òbviament. La ciència es va construint a base de conjetures i refutacions (Karl Popper). Pessoa, poeta portugués, deia: "Hem deixat de creure per la mateixa raó que creien els nostres pares, sense saber perquè". Ara ens trobem que la manca de creences ens deixa "sols" davant la lògica i la racionalitat, i aquesta solitud davant un món que ens costa d'entendre ens esperona a reprendre les explicacions religioses o mítiques. No hem d'abandonar la raó perquè sense ella no existiria l'escepticisme, el dubte i la recerca de la causalitat, malgrat que hàgim de batallar amb l'atzar i algun cigne negre.
Artur
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada