Francesco Datini, comerç i banca en el segle XIV
Tots coneixem el creixement econòmic i la importància de Venècia en el comerç internacional entre els segles X i XV, però no és un cas únic. A Itàlia del nord, i a partir del segle XI, l'autoritat de les ciutats estava en mans de la "comuna", que no era altra cosa que un consell de representants del poble, amb diferents criteris segons la ciutat i el període, i que va permetre la mobilitat social i l'enriquiment de tota la regió, exportant aquesta riquesa via comerç a altres zones de la Mediterrània.
Què va permetre aquest creixement, foren la cultura o les institucions? Segons Acemoglu i Robinson, les institucions italianes de Florència, Pisa, Lucca, Gènova o Venècia i altres, eren inclusives, permetent i salvaguardant els drets de propietat, el respecte als contractes signats, una justícia independent, algunes "prestacions socials" i la mobilitat social. Evidentment que hem de salvar les distàncies entre el segle XXI actual i el segle XIV florentí, però la conclusió acaba sent la mateixa: el ciutadà visualitza que pot millorar, fins i tot enriquir-se, i que el govern li proveeix d'alguns serveis socials".
Francesco Datini és un ciutadà provinent d'una família molt humil. El seu pare mor quan ell era molt jove i li deixa un mínim capital en herència. Amb aquest "capital" mínim pot comprar una petita botiga gairebé arruïnada a Florència, i el negoci li comença a anar bé. Amb els guanys obtinguts va a fires i amb el temps anirà obrint "sucursals", primerament a llocs propers com Prato , Gènova i Pisa, i posteriorment a Barcelona, Mallorca, València, Marsella. Se'l considera l'inventor del "holding" perquè algunes de les sucursals estaven en societat. Fou pioner també en banca perquè va ser dels pocs banquers que concedís crèdit amb aval de lletres de canvi. Segons diuen, no fou l'inventor de la lletra de canvi però va fomentar en alt grau el seu ús com a instrument de pagament i de finançament. El fet de pagar mitjançant les lletres de canvi, que registraven imports en florins, lliures, escuts, ducats, i altres monedes, va ser també una forma de resoldre el problema del canvi de moneda.
Pel que fa a al comerç, els seus béns i productes, incloent-hi els esclaus, foren distribuïts i venuts a Catalunya, València, Provença, Languedoc, Anglaterra, Flandes, etc... La seva xarxa comercial fou una fita important en la història del comerç internacional. En el segle XIX es van trobar les seves cartes, unes 150.000 missives de les quals ben bé 11.000 eren privades. Tota aquesta documentació, escrita en diversitat de llengües (italià, francès, castellà, català, anglès.... ), ha deixat constància de que el comerç internacional fou molt potent en aquella època, i el més important, que qui ho va aconseguir no sols foren aristòcrates o classe privilegiada, sinó "nova gent", tal com es deia: persones provinents d'estrats socials molt humils que en un entorn econòmic, polític i jurídic els va permetre arribar on volien. En el port de Pisa, més de la meitat dels vaixells allí ancorats, pertanyien a "nova gent", i això és mobilitat social. Sense llibertat, amb barreres normatives i monopolis, amb governs i institucions extractives, no s'hagués aconseguit.
Què va permetre aquest creixement, foren la cultura o les institucions? Segons Acemoglu i Robinson, les institucions italianes de Florència, Pisa, Lucca, Gènova o Venècia i altres, eren inclusives, permetent i salvaguardant els drets de propietat, el respecte als contractes signats, una justícia independent, algunes "prestacions socials" i la mobilitat social. Evidentment que hem de salvar les distàncies entre el segle XXI actual i el segle XIV florentí, però la conclusió acaba sent la mateixa: el ciutadà visualitza que pot millorar, fins i tot enriquir-se, i que el govern li proveeix d'alguns serveis socials".
Francesco Datini és un ciutadà provinent d'una família molt humil. El seu pare mor quan ell era molt jove i li deixa un mínim capital en herència. Amb aquest "capital" mínim pot comprar una petita botiga gairebé arruïnada a Florència, i el negoci li comença a anar bé. Amb els guanys obtinguts va a fires i amb el temps anirà obrint "sucursals", primerament a llocs propers com Prato , Gènova i Pisa, i posteriorment a Barcelona, Mallorca, València, Marsella. Se'l considera l'inventor del "holding" perquè algunes de les sucursals estaven en societat. Fou pioner també en banca perquè va ser dels pocs banquers que concedís crèdit amb aval de lletres de canvi. Segons diuen, no fou l'inventor de la lletra de canvi però va fomentar en alt grau el seu ús com a instrument de pagament i de finançament. El fet de pagar mitjançant les lletres de canvi, que registraven imports en florins, lliures, escuts, ducats, i altres monedes, va ser també una forma de resoldre el problema del canvi de moneda.
Pel que fa a al comerç, els seus béns i productes, incloent-hi els esclaus, foren distribuïts i venuts a Catalunya, València, Provença, Languedoc, Anglaterra, Flandes, etc... La seva xarxa comercial fou una fita important en la història del comerç internacional. En el segle XIX es van trobar les seves cartes, unes 150.000 missives de les quals ben bé 11.000 eren privades. Tota aquesta documentació, escrita en diversitat de llengües (italià, francès, castellà, català, anglès.... ), ha deixat constància de que el comerç internacional fou molt potent en aquella època, i el més important, que qui ho va aconseguir no sols foren aristòcrates o classe privilegiada, sinó "nova gent", tal com es deia: persones provinents d'estrats socials molt humils que en un entorn econòmic, polític i jurídic els va permetre arribar on volien. En el port de Pisa, més de la meitat dels vaixells allí ancorats, pertanyien a "nova gent", i això és mobilitat social. Sense llibertat, amb barreres normatives i monopolis, amb governs i institucions extractives, no s'hagués aconseguit.
Artur
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada