Nous rebrots
És evident que en els darrers dies el virus torna a rebrotar. Els nostres governs, governin on governin, no tenen rumb ni saben on són. L'ús obligatori de mascaretes en algunes comunitats autònomes respon exclusivament a criteris polítics. El problema d'arrel és que no existia cap mena de planificació per a assolir la gestió dels nous rebrots, ni tenen tampoc els recursos necessaris. També és cert que l'incivisme d'una part, potser petita, de la població, també té un efecte multiplicador.
Què diu l'OMS i que han fet altres països amb més encert en la gestió d'aquesta pandèmia?: Detecció precoç i "traçabilitat", és a dir, tests massius i rastrejadors dels casos posititus. Aquesta solució és la més adient perquè aïlla els positius i detecta tot el rastre de persones que van estar amb ells els darrers 15 dies. El cert és que per a actuar cal tenir recursos, diners, i si no se'n tenen, el fracàs és estrepitós. El govern català és un dels que menys tests han passat. Clarament la situació de la Generalitat de Catalunya és caòtica. No tenen un projecte de "rastrejament" dels contagis, ni tecnologia, ni personal per a fer-hi front. Engabiats en el permanent debat bipartidista (ERC vs. JxCat), la gestió del dia a dia és nefasta. Podríem dir el mateix del govern Sánchez, però ara no toca perquè el tema víric és ara català.
El govern de Catalunya s'ha posat d'acord en unes poques qüestions: la d'augmentar impostos, i en això ho han fet a l'engròs. Per a més "Inri", l'impost de Successions que deriva automàticament de la mort d'un familiar, és el que més han incrementat. Espanya està governada, incloent Catalunya, per uns políitics que només tindrien lloc o feina en les pel.lícules dels germans Marx. Si per una banda el govern català està bocabadat veient com augmenten els contagis, el de Sánchez és una rèplica financera del "más madera" de "Los hermanos Marx en el Oeste". Europa, especialment els països protestants, ja ens han vist venir i han posat el candau a la caixa de la caritat. Ajuda, sí, però als malbaratadors cal prestar-los diner amb condicions. Això serà bo, però qui ho patirà serem els ciutadans. Si ens queixem de les pensions, veurem que aviat baixaran. I serà un govern "progressista", que postulava el seu augment, el que haurà de baixar-les. També l'aparell de l'Estat i els sous dels funcionaris serà reduït. Si no és així, no arribarà gaire diner. Arribi o no el diner, qui ho passarà "canutes" serem nosaltres: atur, productivitat mínima, consum miserable.... Quan els polítics només tenen com a objectiu la immediatesa del titullar de diari de l'endemà i com a llarg termini la meta és la reelecció, anem malament. Els veritables problemes queden a sota de l'estora: Endeutament, pensions futures, formació, tecnologia, indústria, comerç i productivitat. Si som productius, guanyem i estalviem. Si tenim polítics i governs que configuren pressupostos públics en base zero, o millor encara, amb superàvit, en ens sortirem. Sóc pessimista. Espanya és el paradís de la picaresca i això no dóna esperança de futur.
Què diu l'OMS i que han fet altres països amb més encert en la gestió d'aquesta pandèmia?: Detecció precoç i "traçabilitat", és a dir, tests massius i rastrejadors dels casos posititus. Aquesta solució és la més adient perquè aïlla els positius i detecta tot el rastre de persones que van estar amb ells els darrers 15 dies. El cert és que per a actuar cal tenir recursos, diners, i si no se'n tenen, el fracàs és estrepitós. El govern català és un dels que menys tests han passat. Clarament la situació de la Generalitat de Catalunya és caòtica. No tenen un projecte de "rastrejament" dels contagis, ni tecnologia, ni personal per a fer-hi front. Engabiats en el permanent debat bipartidista (ERC vs. JxCat), la gestió del dia a dia és nefasta. Podríem dir el mateix del govern Sánchez, però ara no toca perquè el tema víric és ara català.
El govern de Catalunya s'ha posat d'acord en unes poques qüestions: la d'augmentar impostos, i en això ho han fet a l'engròs. Per a més "Inri", l'impost de Successions que deriva automàticament de la mort d'un familiar, és el que més han incrementat. Espanya està governada, incloent Catalunya, per uns políitics que només tindrien lloc o feina en les pel.lícules dels germans Marx. Si per una banda el govern català està bocabadat veient com augmenten els contagis, el de Sánchez és una rèplica financera del "más madera" de "Los hermanos Marx en el Oeste". Europa, especialment els països protestants, ja ens han vist venir i han posat el candau a la caixa de la caritat. Ajuda, sí, però als malbaratadors cal prestar-los diner amb condicions. Això serà bo, però qui ho patirà serem els ciutadans. Si ens queixem de les pensions, veurem que aviat baixaran. I serà un govern "progressista", que postulava el seu augment, el que haurà de baixar-les. També l'aparell de l'Estat i els sous dels funcionaris serà reduït. Si no és així, no arribarà gaire diner. Arribi o no el diner, qui ho passarà "canutes" serem nosaltres: atur, productivitat mínima, consum miserable.... Quan els polítics només tenen com a objectiu la immediatesa del titullar de diari de l'endemà i com a llarg termini la meta és la reelecció, anem malament. Els veritables problemes queden a sota de l'estora: Endeutament, pensions futures, formació, tecnologia, indústria, comerç i productivitat. Si som productius, guanyem i estalviem. Si tenim polítics i governs que configuren pressupostos públics en base zero, o millor encara, amb superàvit, en ens sortirem. Sóc pessimista. Espanya és el paradís de la picaresca i això no dóna esperança de futur.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada